Ita Sans Rosselló
isans@ibit.org, pedagoga y profesora, buena conocedora del juego, ha escrito el siguiente articulo (en catalán)
Oraculum és un joc filosòfic inspirat en la màxima socràtica “coneix-te a tu mateix”, en l’epistemologia platònica, en el mite de la caverna del llibre VII de La República i en l’ús i el simbolisme dels oracles de l’antiga Grècia.
Els seus creadors Angélica Satiro, filòsofa, pedagoga i educadora; Félix de Castro i Antonio Caballero, ambdós professors de filosofia i ètica, defineixen Oraculum com un joc no competitiu que, d’una manera lúdica, potencia el pensament, la intel·ligència i l’autoconeixement.
Ens trobam davant un recurs innovador i creatiu per a la didàctica de la filosofia teòrica i pràctica; per la qual cosa els seus destinataris són en particular els alumnes i professors d’ètica i filosofia de batxiller, i en general els adolescents i/o adults que vulguin treballar sobre una pregunta, un dubte, un objectiu o un desig.
Oraculum conjuga la dimensió lúdica i espontània del joc amb la reflexió i l’ús d’habilitats filosòfiques. En el context educatiu de Menorca, gràcies a valuoses i contínues aportacions com ara les del psicòleg Vicenç Arnaiz, s’ha sembrat i treballat profusament sobre la concepció pedagògica del joc com a eina didàctica per infants. L’Oraculum, és una oportunitat per exportar els saludables beneficis de jugar als adults, ja que amb ell podem redescobrir l’experimentació lúdica, l’estimulació per la curiositat, el plaer i l’alegria del joc, la lògica formal i l’adquisició d’una profunda consciència vital.
Cal dir que jugar a l’Oraculum ens ha resultat una experiència absolutament plaent, creativa i reflexiva. El joc propicia un clima molt adequat per a la reflexió filosòfica, pràctica que indueix els participants a adquirir l’hàbit de prendre decisions a través de la generació de raonaments que, per la seva estructura lògica interna, podem anomenar correctes. A més, la dinàmica del joc porta inevitablement a exercitar l’enginy, la intuïció, l’experimentació gestual, la capacitat lingüística, la comunicació humana i la interacció grupal.
Malgrat existeixin diferents tipus de jocs oraculars com els mil·lenaris Yi Jing de la Xina i el Mahalila de la India, o contemporanis com el Transformation game de la Findhorn Foundation d’Escòcia, cap d’aquests no es fonamenta en la voluntat pedagògica en què ho fa l’Oraculum.
Si bé la cultura grega clàssica és un pilar de la civilització occidental per les seves aportacions polítiques i filosòfiques (com ara la democràcia com a sistema de govern, i el sil·logisme d’Aristòtil com a forma de raonament lògic), l’Oraculum sembla ser un pont que ens comunica amb la tradició socràtica, a més d’un petit homenatge a la saviesa de la Grècia clàssica.
Ita Sans Rosselló
isans@ibit.orgDoctorant en pedagogia a la UIB
Consultora Júnior del departament de comunicació digital de la Fundació IBIT
