ORACULUM EN LLEIDA
Un grupo de jóvenes de Lleida juega a Oraculum y se pregunta cosas que afectan a como ellos se se ven y a cuestiones sobre su carácter. El juego acabó por conducirles a reflexiones más generales como si existe una verda absoluta, o si las religiones son trabas para el conocimiento, incluso les creó la necesidad de diferenciar entre ética y moral, para lo que consultaron un diccionario.Las pruebas les gustaron mucho y se conviertieron en duros jueces a la hora de darse "conciencias". Después de 2 horas de juego acabaron con la sensación de que el tiempo había pasado rápido y de que habían disfrutado pensando!!
3 Comments:
Quan em van descriure l’Oraculum, el van definir si fa no fa com un joc de taula en el que, a mesura que anaves avançant en el joc, anaves reflexionant sobre el teu comportament, i plantejant-te preguntes sobre la gent, el món, i sobre tu mateix. Intrigat, i engrescat per l’idea, vaig acceptar de jugar una partida amb dos amics més i la mare d’un d’ells, que va guiar-nos en el joc, doncs ella era la única que coneixia l’Oraculum.
I la veritat és que és interessant. Vam disposar el taulell i llavors tots vam escriure en paper una pregunta que ens plantejàvem sobre nosaltres mateixos. El joc, m’asseguraren, poc a poc acabaria per fer que jo mateix em contestés la pregunta. A mesura que les fitxes que ens representaven anaven movent-se de casella en casella, sorgien unes targetes de cartó amb frases d’autors o filòsofs cèlebres, o proves que, fora de la prova en sí, tenien soterrat un significat, una reflexió sobre el món que ens envolta. Coses tan curioses com anar de quatre grapes pel terra durant un minut, o tancar els ulls, estirar els braços i mantenir-se en equilibri; acabaven per fer que et paressis a comparar-les amb situacions humanes, que veiem i sentim cada dia a la televisió, a la ràdio.
Una simple targeta amb uns versos de Machado sobre la Veritat ens van tenir discutit durant gairebé un quart d’hora, argumentant quina és la Veritat, o si verdaderament existeix. Vam concloure que no hi ha una Veritat absoluta, ja que fins i tot les veritats científiques canvien amb el temps, cap veritat és immutable. Per tant, vam enunciar que la única Veritat és que no hi ha una veritat absoluta, una curiosa paradoxa. És interessant com uns quants versos poden amagar tant de significat, tant de suc que extreure-li, només excavant una mica en els mots i el que representen.
El joc, en realitat, és només una excusa per a fer que, per uns minuts, et paris a reflexionar sobre molts aspectes de la vida, fins i tot el teu propi caràcter i manera der ser. El millor és que ets tu mateix, qui a base de reflexionar i usar la lògica per discutir certs temes, qui acabes podent contestar tot allò que et preguntaves.
Recomano, realment, l’experiència. Pels que ja coneguin la filosofia, pels que no la coneguin, fins i tot pels descreguts d’ella. Aquest joc us sorprendrà. Ara bé, heu de ser-ne un cert grup, i s’hi ha de bolcar tot l’esforç i tot l’interès per obtenir els màxims resultats. I si s’obtenen, pots esbrinar moltíssim de tu mateix i dels que t’envolten. Pot arribar a canviar la teva manera de plantejar-te la vida, o les situacions humanes; o fins i tot a canviar-te a tu mateix.
Quan un té una estona lliure, i un grup d’amics, és un bon moment per treure l’Oraculum.
Pau
Jo vaig ser una de les/els que vam jugar a l'Oraculum.La meva mare era la única que el coneixia perquè feia filosofia.Aquest joc és molt divertit a mes a mes va fer pensar a gent de totes les edats en aquest cas vam ser: jo(9 anys) al meu germa(15 anys) i als seus dos amics(15 anys).A mi m'agrada jugar i un del jocs mes divers ha sigut l' Oraculum.A mi m'agrada jugar cosa que no m'agradava que es posesin a parlar(perquè m'avorria i eren de coses que no entenia masa) m'ha agradat molt.
EL RECOMANO A TOTA LA GENT DEL MON,es igual la edat que tinguis.
Quan tingeu una pregunta per fer-vos, ganes de divertir-vos,uns quants amics,i sobretot ganes de pensar!!!...
JUGEU A L'ORACULUM!!!
Irene =):)
Vaja, home. El Pau i la Irene ja ho han dit tot!
Ja us podeu fer la idea de com va anar la nostra partida. Al principi la idea em feia mandra, però els meus amics em van convèncer per a que em poses a jugar.
Dic que em feia molta mandra per que no sabia quina pregunta formular-me, fins que en vaig trobar una que s'adeia a la meva manera de ser: "Per què em fa mandra fer-me preguntes?"
Vam jugar relativament poca estona i no vaig arribar a respondre-la, però algun dia continuarem :)
de tant en tant, continuo pensant en les teories que vam formular, tot i que només n'he pogut arreglar una, la de la Veritat absoluta. La única Veritat és que no hi ha una veritat absoluta és una paradoxa, però crec que es pot "desparadoxar" d'aquesta manera: La única Veritat absoluta és que només hi ha una Veritat absoluta, que és aquesta frase, per que cap de les altres veritats són absolutes, a excepció de les frases de l'estil "Si una persona fregués aquella persona estaria fregant", que afirmen una realitat que, de ser complerta, es reafirmaria, o paradoxes com per exemple "Aquesta frase es veritat". Invito a tota la gent que reflexioni aquesta frase, i entre tots fer que deixi de ser una teoria o rectificar-la i fer una teoria millor. Tingueu en compte que nosaltres vam fer servir tots els mitjans i escales possibles per a destruir la teoria que crec que si encara no existeix es podria dir "Teoria de la Veritat absoluta" (que original, si senyor...) o teoria del JOP (el grup d’amics que vam jugar), des de parlar de la posició dels àtoms i les seves parts o de la teoria de la conservació de l'energia fins a reflexionar sobre el Big Bang (teoria també, però no he trobat cap altre succés de major magnitud), sent estrictament rigorosos i tenint en compte fins a l’últim detall.
Estic segur que entre tots trobarem la resposta, no importa el temps.
Pau i amor per un tub
Jopo
Post a Comment
<< Home